Quan l'onada em durà
a la platja dels morts serà l'hora potser, de fer l'últim repàs al grapat de records que els sentits han robat a cada un dels instants que ha durat el camí. Diré adéu a la plana que em va veure infant i a aquell alt campanar del meu poble, polsós, enfilat cap al cel, vigilant, sempre atent, tramuntana del nord o tempesta de l'est. |
Diré adéu als amors
que m'han acompanyat, tant se val si han sigut ombra, llum, plany o goig, que tots m'han ensenyat l'art antic d'estimar. Si tingués força al cos tornaria a besar-los. Diré adéu als companys que són el meu país, ciutadans d'un vaixell amb anhels per ormeig, i, amb l'adéu, el desig d'un viatge feliç amb l'enveja d'aquell que no els podrà seguir. |
“The complete astrological writings”
